Antoni Garrell ingressa a la Real Academia Europea de Doctores amb un discurs sobre la segona revolució digital

Barcelona, 21 de novembre de 2025 — L’enginyer industrial Antoni Garrell i Guiu va ingressar ahir com a Acadèmic d’Honor de la Real Academia Europea de Doctores (RAED) en una cerimònia solemne celebrada al Saló d’Actes de Foment del Treball, un escenari emblemàtic que va quedar completament ple per a l’ocasió. L’esdeveniment, un dels més rellevants de l’any en l’àmbit acadèmic i institucional, va reunir personalitats polítiques, empresarials, universitàries i culturals de primer nivell.

Garrell va pronunciar el discurs d’ingrés titulat “La segona revolució digital: L’economia digital i la Intel·ligència Artificial ens estan conduint a una nova era de la humanitat?”, una reflexió profunda i crítica sobre els reptes que la digitalització accelerada i la intel·ligència artificial plantegen a la societat contemporània. En el seu text, va subratllar que la tecnologia ja supera la capacitat humana en nombroses tasques, però continua sense poder reproduir atributs essencials com l’ètica, l’empatia i la intuïció, elements que considerà imprescindibles per mantenir una convivència equilibrada entre humans i màquines.

El discurs va ser contestat pel Excmo. Sr. Dr. Rodolfo Fernández-Cuellas, doctor en Dret, que va destacar el rigor intel·lectual i la trajectòria de Garrell, així com la seva contribució al pensament tecnològic i a la difusió del coneixement.

Una vida dedicada al coneixement, la innovació i el servei al país

Nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1953, Antoni Garrell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i compta amb un màster en Gestió i Administració, així com estudis de doctorat en Sistemes de Suport en la Presa de Decisions. La seva trajectòria professional ha estat marcada per una combinació excepcional entre coneixement tecnològic, visió estratègica i compromís institucional.

Va iniciar la seva carrera en l’àmbit de la consultoria i la gestió tecnològica, amb etapes destacades a Arthur Andersen i La Caixa, abans d’assumir responsabilitats executives de gran rellevància a la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle i a FUNDIT, entitats que va dirigir i des d’on va impulsar iniciatives pioneres en l’àmbit TIC, la formació tecnològica i el desenvolupament industrial.

Des del 2021 presideix HM Hospitals de Catalunya, des d’on ha contribuït a modernitzar el sistema sanitari privat català i a reforçar la integració entre salut, innovació i tecnologia. Al llarg de la seva trajectòria, Garrell ha format part de nombrosos consells d’administració i fundacions, entre les quals destaquen la Fundació Eurecat, la Fundació Populus Alba, la Fundació Cercle per al Coneixement, la Fundació Puente Xina, el Reial Monestir de Poblet, la Fundació CIREM i la Fundació Llibertat i Democràcia. També ha estat membre del consell social de la UOC i, actualment, de la UAB, en representació del Parlament de Catalunya.

Acadèmic, pensador i divulgador incansable

Garrell és autor de més de 850 articles i de nou llibres, entre els quals destaquen La indústria 4.0 en la societat digital (2019) i Productes i serveis intel·ligents i sostenibles (2021). Ha impartit conferències en universitats d’Europa, Amèrica i Àsia, i ha rebut reconeixements internacionals com el Premi Nacional de la Societat del Coneixement, atorgat per UNIACC (Xile).

Va fundar la revista INPUT, va dirigir la col·lecció Papers per al Debat i va impulsar la sèrie divulgativa Conèixer la Indústria, contribuint decisivament a la cultura tecnològica del país.

Una mirada crítica al futur digital

En el seu discurs d’ingrés, Garrell va alertar que la digitalització no és només un procés tecnològic, sinó també un repte cultural, educatiu i humà. Va defensar que cal garantir que la revolució tecnològica no generi noves formes d’exclusió i que el progrés digital ha de ser “inclusiu, transparent i socialment responsable”.

L’acte, organitzat per la RAED i la Fundació RAED, va reafirmar el paper d’aquesta institució com a espai de referència per al pensament científic i humanístic en l’Europa contemporània.