Os recomeindo leer lo que cuenta Antoni Garrell Guiu en LinkedIn a propósito de la necesidad urgente de recuperar la industria en Europa… Acabo de leer en LinkedIn un interesante artículo de Antoni Garrell Guiu en el que comenta la necesidad estratégica de que Europa recupere su industria. En su análisis, Garrell subraya que no … Leer más
Acabo de leer en ON ECONOMIA un interesante artículo de Esteve Almirall en el que comenta la semana intensa protagonizada por las innovaciones en inteligencia artificial (IA), desde ChatGPT Health hasta robots y automóviles autónomos. Me ha gustado mucho el enfoque que le da Esteve Almirall en ON ECONOMIA al tema de la inteligencia artificial, … Leer más
La Diada 2025 i els seus protagonistes / Josep Ramon Ferrer, «El Ferre»
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
La Diada de les TIC 2025 s’ha celebrat en un moment clau, marcat per una profunda transformació tecnològica i decisions que definiran el model de societat que volem per a Europa i Catalunya. Amb el lema «Sobirania tecnològica: l’hora d’Europa, l’oportunitat de Catalunya», l’esdeveniment ha estat una crida a la reflexió col·lectiva.
Durant els dos dies de debat s’han abordat temes com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la computació quàntica, la regulació digital, les infraestructures i el talent. Però més enllà de la tecnologia, el focus ha estat en les persones: com volem viure, treballar i conviure en aquest nou món digital.
Ferrer defensa que la tecnologia ha de ser una eina al servei dels drets, les llibertats i el model social europeu. Europa ha de ser més valenta, amb més lideratge i capacitat d’innovació, sense renunciar als seus valors.
Catalunya, des del seu ecosistema tecnològic, pot jugar un paper clau en aquesta transformació, des de la col·laboració i el compromís compartit. En definitiva, sobirania tecnològica és també sobirania democràtica i social: decidir col·lectivament el futur que volem construir.
La Diada 2025 i els seus protagonistes / Josué Sallent
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
Josué Sallent va moderar una taula rodona durant la Diada de les TIC 2025 centrada en la intel·ligència artificial (IA), el talent i el futur del treball. El debat es va enfocar en l’impacte que la IA tindrà sobre les competències professionals i com caldrà adaptar la formació i els models pedagògics. Va destacar que la IA no eliminarà el talent, però sí modificarà els perfils laborals i les habilitats necessàries. En aquest sentit, les competències soft —com la capacitat d’aprendre i reaprendre— guanyaran pes respecte a les coneixements tècnics específics.
També es va subratllar la necessitat que les empreses impulsin la formació contínua, tot i que la pròpia maduresa inestable de la IA dificulta una planificació a llarg termini. A més, es va posar sobre la taula el repte del canvi cultural i la importància d’un enfocament crític i responsable sobre l’ús de la IA. Finalment, es va debatre sobre la bretxa generacional: mentre els joves són usuaris intensius de la IA, no sempre en fan un ús adequat, i moltes persones grans encara no la coneixen o no en són usuàries actives. Tot plegat, evidencia la urgència d’una alfabetització en IA transversal i inclusiva.
La Diada 2025 i els seus protagonistes / Susana Cabos
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
En el marc de la Diada, la Susana Cabos va moderar una taula centrada en el pensament crític i l’humanisme digital. El debat va girar entorn d’una qüestió fonamental: com afrontar una transformació digital accelerada sense que aquesta ens desconnecti de la nostra essència humana, entenent que la tecnologia ja no és només una eina, sinó un entorn que reconfigura com pensem i ens relacionem.
Durant la sessió, es van aportar diverses perspectives complementàries. La Susana va abordar la importància dels valors i l’ètica com a fonaments imprescindibles de la innovació. Altres ponents van tractar la gestió del talent i la motivació, mentre que en Jaume (ex-CEO d’InfoJobs) va explicar com aterrar aquests conceptes dins les organitzacions i l’Òscar va aportar una visió corporativa centrada l’impacte social.
Les conclusions van destacar que el propòsit i la cultura són el veritable avantatge competitiu. Es va consensuar que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés, ja que la digitalització sense ètica genera desconnexió. En definitiva, la pràctica de l’humanisme digital implica liderar amb propòsit, aplicar l’ètica tecnològica i posar sempre les persones al centre per garantir tant el benestar com la productivitat.
La Diada 2025 i els seus protagonistes / Jordi Alvinyà (Graustic)
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
En el marc de la seva taula, Jordi Albinyà va analitzar la profunda transformació que viu el sector de les operadores de telecomunicacions, marcada per la consolidació i la influència creixent dels fons d’inversió. Albiñá preveu la desaparició de les anomenades operadores “nacionals”, que s’integraran dins de grans grups paneuropeus. A Espanya, les operadores mitjanes acabaran sent absorbides per les grans, ja que la seva dimensió actual —amb pocs milers de clients— no resulta atractiva per a grans inversors.
Pel que fa a les operadores locals, Albinyà defensa que el seu futur passa per la especialització: atenció propera, servei a pimes i clients residencials en ciutats mitjanes i pobles. Subratlla que cal un procés de consolidació urgent, ja que actualment hi ha prop de 90 operadores locals a Catalunya, la majoria de mida mínima i sense viabilitat a mitjà termini.
També va qüestionar el paper dels fons d’inversió, tot i reconèixer-ne la capacitat de capitalització. Va alertar que la seva lògica financera a curt termini sovint xoca amb els interessos del territori i de l’ecosistema de telecomunicacions, tant a Catalunya com a escala europea.
La Diada 2025 i els seu protagonistes / Luismi Roura – Taula 2 “Les dones que mouen la IA” (Graustic)
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
Luismi Roura va moderar la taula número 2 de la Diada de Graustic, titulada “Les dones que mouen la IA”, patrocinada per STEM Women Association, en representació de Dona Digital i de la Comissió de Talent de Graustic. La sessió va reunir cinc dones referents del sector amb un missatge clar i compartit: la intel·ligència artificial no pot ser només potent, sinó sobretot justa, i això només serà possible si totes les veus hi són representades.
Entre les conclusions principals, es va destacar la necessitat d’una IA desenvolupada amb pensament crític i valors, on la diversitat no només millora la tecnologia, sinó que la fa més equitativa. Les ponents van coincidir que la IA ha d’incloure totes les perspectives, i que les dones han de liderar activament la nova revolució digital per garantir un futur tecnològic més inclusiu.
Els missatges finals van reforçar la idea que la IA és un producte humà i, per tant, no neutral: reflecteix els valors de qui la dissenya. Per això, la participació de les dones no és opcional, sinó imprescindible. La formació, la consciència dels riscos i oportunitats, i la presència femenina en equips tècnics i de decisió es van assenyalar com a claus immediates.
La taula va concloure amb una crida clara: el futur de la IA s’ha de construir entre totes i tots, amb valentia, diversitat i voluntat de canvi.
Blanca Espina ·AI Act
En aquesta entrevista, Blanca Espina analitza l’abast i les implicacions de la AI Act, la regulació europea sobre la intel·ligència artificial, i defensa que no s’ha d’entendre únicament com una norma legal, sinó com un canvi estratègic profund en la manera com les organitzacions gestionen les persones.
Espina remarca que la AI Act és un reglament d’aplicació directa a tota la Unió Europea i que el seu focus principal no és la tecnologia en abstracte, sinó la protecció dels drets fonamentals. Per aquest motiu, els departaments de recursos humans esdevenen actors clau, especialment quan utilitzen sistemes d’IA per a la selecció, l’avaluació o la promoció del talent.
La regulació classifica els usos de la intel·ligència artificial segons el nivell de risc. Prohibeix pràctiques que vulnerin la dignitat i la privacitat de les persones i sotmet a requisits estrictes els sistemes d’alt risc, molt habituals en l’àmbit laboral. En aquests casos, la llei exigeix transparència, explicabilitat de les decisions i mitigació activa dels biaixos.
Un altre element central és la supervisió humana: la IA pot donar suport, però la responsabilitat final ha de recaure sempre en una persona competent. Espina subratlla que aquesta responsabilitat és intransferible i correspon a l’empresa usuària.
Lluny de ser una càrrega burocràtica, la AI Act pot esdevenir una palanca de transformació, qualitat i avantatge competitiva, reforçant la confiança, l’equitat i l’atracció de talent.
