Vídeos
ENTREVISTACarles Martín · 31a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica – 26 de març de 2026
Avui entrevistem el Carles Martín, enginyer de telecomunicacións, director de Tecnonews i un dels fundadors de la Nit fa 31 anys. Amb ell repassem els orígens d’aquest esdeveniment, la seva evolució i el paper que ha jugat en la consolidació del sector TIC català al llarg de tres dècades de transformació tecnològica.
La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica és l’acte institucional pioner i de referència del sector TIC a Catalunya. Celebrada a Barcelona des de 1995, s’ha consolidat com el gran punt de trobada anual de professionals, empreses, administració pública, universitats, associacions i institucions vinculades a les telecomunicacions i a les tecnologies digitals.
Més que una gala, la Nit és el tret de sortida simbòlic de l’any tecnològic al país. És l’espai on es fa networking d’alt nivell, on es prenen el pols als grans reptes del sector i on es reconeix el talent mitjançant els Premis de la Nit, que distingeixen trajectòries, innovació, emprenedoria, responsabilitat social i lideratge tecnològic.
La 31a edició, que se celebrarà el 26 de març de 2026, està organitzada conjuntament per Telecos.cat —l’Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals, presidida per Gonçal Bonhome— i pel Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF), encapçalat per la seva degana, Karina Gibert. Dues institucions clau que representen el talent i la capacitat transformadora del nostre ecosistema digital.
Avui, la Nit és molt més que un acte institucional: és l’esdeveniment dels esdeveniments del sector digital a Catalunya. Cada any hi assisteixen més de 1.000 professionals, convertint-lo en la gran trobada del país en l’àmbit tecnològic.
Des d’aquí, us recomano assistir-hi.
Si formes part del sector digital, és una cita imprescindible.
És el lloc on has de ser.
ENTREVISTAAlbert Cortina. La algocracia: el desafío de los alcaldes sintéticos
El urbanismo contemporáneo ha dejado de ser únicamente una tarea de ordenación física de la ciudad para convertirse en una disciplina que debe integrar la revolución tecnológica y digital en el ámbito urbano y territorial. En la entrevista con Tomás Cascante, Albert Cortina, abogado y urbanista, analiza cómo la transición hacia las ciudades inteligentes plantea un dilema fundamental entre la eficiencia de la innovación urbana y la esencia de los derechos y deberes del ciudadano.
Cortina presenta el transhumanismo como una ideología que pretende superar las limitaciones biológicas del ser humano a través de las biotecnologías exponenciales. Esta postura plantea una hibridación con la máquina que podría derivar en la creación de una especie posthumana y el consecuente abandono de nuestra humanidad a favor de una élite tecnocrática. Frente a esta cosmovisión, el autor defiende un humanismo avanzado: una visión que acepta el progreso pero prioriza la dignidad, la libertad, la conexión emocional y la dimensión espiritual; elementos que la inteligencia artificial no puede emular plenamente.
Este avance tecnológico exponencial puede derivar en la «algocracia», un sistema de gobernanza donde las decisiones políticas son delegadas a los algoritmos bajo la promesa de una gestión eficiente y objetiva. Cortina advierte sobre la expansión de «alcaldes sintéticos» o sistemas de IA que, aunque procesan volúmenes masivos de datos mediante gemelos digitales, carecen de discernimiento humano y juicio ético. El riesgo reside en diseñar ciudades para el control y la vigilancia de grandes tecnooligarcas, en lugar de optimizar la convivencia y el bienestar real.
Asimismo, el auge de los metaversos y el ciberespacio introduce una fragmentación social preocupante. Los individuos pueden verse tentados a vivir una realidad virtual ficticia mientras descuidan su entorno físico y comunitario. Por ello, resulta imprescindible que los responsables políticos se centren en las necesidades humanas urgentes y que los ciudadanos practiquen un «ayuno digital». Solo a través de una gobernanza ética y un compromiso con el modelo de ciudad mediterránea será posible integrar estas herramientas sin caer en una distopía tecnológica. Cortina nos invita, finalmente, a actuar desde una visión esperanzada para construir ciudades a escala humana.
ENTREVISTAJosep Ramon Ferrer / Entrevista gener 2026
La conversa arrenca amb una reflexió sobre l’inici del 2026, destacant que la Intel·ligència Artificial (IA) segueix dominant el panorama tecnològic. Ferre, després de la seva recent visita al CES a Las Vegas, subratlla la creixent simbiosi entre la robòtica assistencial i la IA, vaticinant un salt qualitatiu i quantitatiu imminent en aquest àmbit per a la llar.
Un tema central és l’evolució de la defensa i la ciberseguretat. Ferre explica l’auge de les tecnologies duals, on projectes que abans es consideraven tabú ara són fonamentals per protegir la propietat intel·lectual i la infraestructura estatal. Això se suma a la menció de la computació post-quàntica, un camp on les empreses ja estan adaptant els seus algorismes davant la futura arribada d’ordinadors quàntics capaços de trencar xifrats actuals.
Finalment, Ferre analitza l’impacte humà d’aquesta revolució. Creu que l’«agentització» (l’ús d’agents d’IA) obligarà a un canvi en la cultura corporativa. En lloc de rols jeràrquics rígids, es valorarà el talent humà i la capacitat d’aportar valor en allò que les màquines no puguin automatitzar. L’entrevista conclou amb una mirada cap a l’ISE 2026 i el Mobile World Congress, esdeveniments on la IA i l’art digital seran els protagonistes absoluts.
Ray-Ban Meta Display: Jon Hernández prueba el futuro (y nos dice que de momento no las compremos)
El ecosistema de la IA y el hardware está moviéndose a una velocidad de vértigo, y Jon Hernández se ha ido hasta San Francisco para poner a prueba uno de los dispositivos más esperados del año: las nuevas Ray-Ban Meta Display.
Estas gafas no son una simple actualización; incorporan una pantalla integrada en la lente que permite visualizar notificaciones, rutas de GPS y subtítulos en tiempo real, todo controlado mediante una pulsera de detección gestual. Jon destaca que la experiencia es «realmente espectacular», especialmente al ver cómo la traducción simultánea y la navegación por menús cobran vida directamente ante nuestros ojos.
En el vídeo, Jon realiza una comparativa exhaustiva con el modelo anterior, analizando desde la comodidad y el diseño hasta la complejidad técnica de enviarse fotos por WhatsApp o manejar la interfaz con gestos de la mano.
Sin embargo, a pesar de la fascinación tecnológica, Jon lanza una advertencia clara para los entusiastas: de momento, no te las compres. El análisis final revela matices sobre su utilidad diaria y la dificultad de conseguirlas que todo usuario debería conocer antes de dar el paso.
Te recomendamos encarecidamente ver el vídeo completo a continuación para entender por qué este dispositivo marca un antes y un después, aunque todavía no sea el momento de pasar por caja.
ENTREVISTALa Diada 2025 i els seus protagonistes / Josep Ramon Ferrer, «El Ferre»
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
La Diada de les TIC 2025 s’ha celebrat en un moment clau, marcat per una profunda transformació tecnològica i decisions que definiran el model de societat que volem per a Europa i Catalunya. Amb el lema «Sobirania tecnològica: l’hora d’Europa, l’oportunitat de Catalunya», l’esdeveniment ha estat una crida a la reflexió col·lectiva.
Durant els dos dies de debat s’han abordat temes com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la computació quàntica, la regulació digital, les infraestructures i el talent. Però més enllà de la tecnologia, el focus ha estat en les persones: com volem viure, treballar i conviure en aquest nou món digital.
Ferrer defensa que la tecnologia ha de ser una eina al servei dels drets, les llibertats i el model social europeu. Europa ha de ser més valenta, amb més lideratge i capacitat d’innovació, sense renunciar als seus valors.
Catalunya, des del seu ecosistema tecnològic, pot jugar un paper clau en aquesta transformació, des de la col·laboració i el compromís compartit. En definitiva, sobirania tecnològica és també sobirania democràtica i social: decidir col·lectivament el futur que volem construir.
ENTREVISTALa Diada 2025 i els seus protagonistes / Josué Sallent
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
Josué Sallent va moderar una taula rodona durant la Diada de les TIC 2025 centrada en la intel·ligència artificial (IA), el talent i el futur del treball. El debat es va enfocar en l’impacte que la IA tindrà sobre les competències professionals i com caldrà adaptar la formació i els models pedagògics. Va destacar que la IA no eliminarà el talent, però sí modificarà els perfils laborals i les habilitats necessàries. En aquest sentit, les competències soft —com la capacitat d’aprendre i reaprendre— guanyaran pes respecte a les coneixements tècnics específics.
També es va subratllar la necessitat que les empreses impulsin la formació contínua, tot i que la pròpia maduresa inestable de la IA dificulta una planificació a llarg termini. A més, es va posar sobre la taula el repte del canvi cultural i la importància d’un enfocament crític i responsable sobre l’ús de la IA. Finalment, es va debatre sobre la bretxa generacional: mentre els joves són usuaris intensius de la IA, no sempre en fan un ús adequat, i moltes persones grans encara no la coneixen o no en són usuàries actives. Tot plegat, evidencia la urgència d’una alfabetització en IA transversal i inclusiva.
ENTREVISTALa Diada 2025 i els seus protagonistes / Susana Cabos
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
En el marc de la Diada, la Susana Cabos va moderar una taula centrada en el pensament crític i l’humanisme digital. El debat va girar entorn d’una qüestió fonamental: com afrontar una transformació digital accelerada sense que aquesta ens desconnecti de la nostra essència humana, entenent que la tecnologia ja no és només una eina, sinó un entorn que reconfigura com pensem i ens relacionem.
Durant la sessió, es van aportar diverses perspectives complementàries. La Susana va abordar la importància dels valors i l’ètica com a fonaments imprescindibles de la innovació. Altres ponents van tractar la gestió del talent i la motivació, mentre que en Jaume (ex-CEO d’InfoJobs) va explicar com aterrar aquests conceptes dins les organitzacions i l’Òscar va aportar una visió corporativa centrada l’impacte social.
Les conclusions van destacar que el propòsit i la cultura són el veritable avantatge competitiu. Es va consensuar que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés, ja que la digitalització sense ètica genera desconnexió. En definitiva, la pràctica de l’humanisme digital implica liderar amb propòsit, aplicar l’ètica tecnològica i posar sempre les persones al centre per garantir tant el benestar com la productivitat.