Vídeos

VideoENTREVISTALa Diada 2025 i els seus protagonistes / Jordi Alvinyà (Graustic)

por

Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.

En el marc de la seva taula, Jordi Albinyà va analitzar la profunda transformació que viu el sector de les operadores de telecomunicacions, marcada per la consolidació i la influència creixent dels fons d’inversió. Albiñá preveu la desaparició de les anomenades operadores “nacionals”, que s’integraran dins de grans grups paneuropeus. A Espanya, les operadores mitjanes acabaran sent absorbides per les grans, ja que la seva dimensió actual —amb pocs milers de clients— no resulta atractiva per a grans inversors.

Pel que fa a les operadores locals, Albinyà defensa que el seu futur passa per la especialització: atenció propera, servei a pimes i clients residencials en ciutats mitjanes i pobles. Subratlla que cal un procés de consolidació urgent, ja que actualment hi ha prop de 90 operadores locals a Catalunya, la majoria de mida mínima i sense viabilitat a mitjà termini.

També va qüestionar el paper dels fons d’inversió, tot i reconèixer-ne la capacitat de capitalització. Va alertar que la seva lògica financera a curt termini sovint xoca amb els interessos del territori i de l’ecosistema de telecomunicacions, tant a Catalunya com a escala europea.

VideoENTREVISTALa Diada 2025 i els seu protagonistes / Luismi Roura – Taula 2 “Les dones que mouen la IA” (Graustic)

por

Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.

Luismi Roura va moderar la taula número 2 de la Diada de Graustic, titulada “Les dones que mouen la IA”, patrocinada per STEM Women Association, en representació de Dona Digital i de la Comissió de Talent de Graustic. La sessió va reunir cinc dones referents del sector amb un missatge clar i compartit: la intel·ligència artificial no pot ser només potent, sinó sobretot justa, i això només serà possible si totes les veus hi són representades.

Entre les conclusions principals, es va destacar la necessitat d’una IA desenvolupada amb pensament crític i valors, on la diversitat no només millora la tecnologia, sinó que la fa més equitativa. Les ponents van coincidir que la IA ha d’incloure totes les perspectives, i que les dones han de liderar activament la nova revolució digital per garantir un futur tecnològic més inclusiu.

Els missatges finals van reforçar la idea que la IA és un producte humà i, per tant, no neutral: reflecteix els valors de qui la dissenya. Per això, la participació de les dones no és opcional, sinó imprescindible. La formació, la consciència dels riscos i oportunitats, i la presència femenina en equips tècnics i de decisió es van assenyalar com a claus immediates.

La taula va concloure amb una crida clara: el futur de la IA s’ha de construir entre totes i tots, amb valentia, diversitat i voluntat de canvi.

VideoENTREVISTABlanca Espina ·AI Act

por

En aquesta entrevista, Blanca Espina analitza l’abast i les implicacions de la AI Act, la regulació europea sobre la intel·ligència artificial, i defensa que no s’ha d’entendre únicament com una norma legal, sinó com un canvi estratègic profund en la manera com les organitzacions gestionen les persones.

Espina remarca que la AI Act és un reglament d’aplicació directa a tota la Unió Europea i que el seu focus principal no és la tecnologia en abstracte, sinó la protecció dels drets fonamentals. Per aquest motiu, els departaments de recursos humans esdevenen actors clau, especialment quan utilitzen sistemes d’IA per a la selecció, l’avaluació o la promoció del talent.

La regulació classifica els usos de la intel·ligència artificial segons el nivell de risc. Prohibeix pràctiques que vulnerin la dignitat i la privacitat de les persones i sotmet a requisits estrictes els sistemes d’alt risc, molt habituals en l’àmbit laboral. En aquests casos, la llei exigeix transparència, explicabilitat de les decisions i mitigació activa dels biaixos.

Un altre element central és la supervisió humana: la IA pot donar suport, però la responsabilitat final ha de recaure sempre en una persona competent. Espina subratlla que aquesta responsabilitat és intransferible i correspon a l’empresa usuària.

Lluny de ser una càrrega burocràtica, la AI Act pot esdevenir una palanca de transformació, qualitat i avantatge competitiva, reforçant la confiança, l’equitat i l’atracció de talent.

VideoENTREVISTAInnovació, IA i fiscalitat amb Maria Mirabet Vallhonesta

por

En aquest episodi de «El món és digital», hem entrevistat Maria Mirabet Vallhonesta, enginyera industrial i fundadora d’A2D Innova Consultoria. Experta en innovació i intel·ligència artificial (IA), Maria ha destacat els principals reptes per a les empreses catalanes en adoptar la IA de manera efectiva. No es tracta d’un problema tecnològic, sinó organitzatiu i estratègic: el 95% de les iniciatives fallen per manca d’estratègia transversal, resistències humanes i absència de preparació de dades i processos. Ha proposat un full de ruta amb tres nivells: des de l’ús de copilots generatius (com ChatGPT) per a tasques bàsiques, passant per l’automatització de processos repetitius amb agents, fins a l’orquestració autònoma on la IA actua com un equip que allibera temps per a decisions basades en dades.

També hem explorat els incentius fiscals per a projectes d’R+D+i: deduccions en l’Impost de Societats (fins al 59% de les despeses) i bonificacions del 40% a la Seguretat Social per personal investigador. Moltes empreses els perden per desconeixement o por a inspeccions, però amb certificacions ENAC i informes motivats vinculants, s’obté seguretat jurídica i estalvis significatius. Maria ha compartit casos pràctics, com chatbots documentals que estalvien milers d’euros mensuals i projectes de software qualificats com a innovació tecnològica.

Finalment, com a membre d’EJE&CON i 50a50, ha subratllat el rol clau de les dones en la IA: aporten diversitat, ètica i perspectives inclusives per evitar biaixos i impulsar equips multidisciplinaris. Aquest episodi subratlla que la innovació, amb suport fiscal, no és risc, sinó oportunitat competitiva. Escolta l’àudio complet per a més detalls!

VideoENTREVISTALa Diada de les TIC 2025 / Josep Ramon Ferrer, «El Ferre»

por

Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.

Catalunya, oportunitat per liderar la sobirania tecnològica

En una entrevista amb motiu de la propera Diada de les TIC, Josep Ramon Ferrer, president de GrausTIC, subratlla la rellevància d’aquest congrés com a punt de trobada de referència del sector tecnològic a Catalunya. Segons Ferrer, l’esdeveniment, que tindrà lloc els dies 12 i 13 de novembre, reunirà més de 200 ponents i més d’un miler de participants, convertint-se en l’espai clau per compartir coneixement, establir aliances i impulsar projectes de futur.

El tema central d’enguany és la sobirania tecnològica, un concepte que, segons Ferrer, va més enllà del proteccionisme i apel·la a la llibertat de decidir, generar valor i reduir la dependència dels gegants tecnològics americans i asiàtics. En aquest marc, la intel·ligència artificial i la tecnologia quàntica tindran un paper destacat, mostrant tant aplicacions immediates com perspectives de futur.

Ferrer destaca també els actius del país: universitats i centres de recerca d’excel·lència, un teixit empresarial innovador i la marca Barcelona com a capital tecnològica europea. A més, celebra els avenços en talent femení dins de la Diada, que ha incrementat notablement la presència de dones en ponències i taules de debat.

En definitiva, la Diada de les TIC vol consolidar-se com la “festa major de les TIC a Catalunya” i reforçar la idea que el país té una oportunitat real per liderar la transformació digital al sud d’Europa.