En els darrers mesos hem viscut una explosió de titulars sobre la Intel·ligència Artificial, però sovint ens quedem en la superfície. No obstant això, les dades més recents de l’estudi global de Stanford/NBER (2026) ens donen un bany de realitat: l’adopció de la IA a les empreses no és un experiment, és un canvi de paradigma estructural.
Estem davant d’un motor que redefineix la competitivitat. Però, on és l’impacte real i què ens diuen les dades?
1. El motor de la productivitat (més enllà de l’automatització)
L’impacte de la IA no és només fer les coses més ràpid. Segons l’estudi de Stanford, el 40% de les empreses que ja utilitzen IA informen d’una millora directa en la presa de decisions basada en dades. Hem passat de la intuïció al management predictiu.
- La dada clau: L’ús de la IA per a l’anàlisi de dades s’ha convertit en el motor número u per optimitzar la cadena de subministrament i reduir costos operatius.
2. El client al centre (personalització extrema)
La IA permet el que fins ara era un oxímoron: la personalització massiva. Ja no segmentem grups; parlem amb individus. L’impacte en la relació amb el client és el segon gran pilar de transformació, permetent una experiència d’usuari que s’adapta en temps real a les seves necessitats.
3. Innovació i nous models de negoci
La IA no només millora el que ja fem, sinó que obre la porta a la innovació radical. L’estudi mostra que les empreses que adopten IA tenen un 30% més de probabilitats de llançar nous productes o serveis digitals en menys de 12 mesos que les que no ho fan.
4. El factor humà: La gran sorpresa de les dades
Aquí ve el ganxo més interessant: al contrari del que dicten els relats apocalíptics, les dades de Stanford indiquen que la IA no està reduint el «headcount» (HC) de forma neta en les empreses líders. El que està fent és una substitució de tasques, no de persones.
- L’aprenentatge: El repte no és el reemplaçament, sinó la capacitat d’adaptació cultural. La falta de talent especialitzat és, avui, el coll d’ampolla més gran, per sobre del cost tecnològic.
Conclusió: Cooperació, no substitució
L’èxit no depèn de la potència de càlcul, sinó de l’estratègia i la visió de futur. El futur empresarial no és humà o màquina, sinó una major cooperació entre ambdós. Com diu l’evidència acadèmica, la IA és una necessitat per a la competitivitat, però la clau està en equilibrar la innovació amb l’ètica i el valor humà.