En esta edición de la tertulia celebrada en KIM BCN el 18 de enero de 2026, Tomás Cascante y Antoni Paz reciben como invitada especial a Iolanda Triviño para profundizar en el impacto de la Inteligencia Artificial (IA) desde una óptica humanista y estratégica. La charla se aleja del ruido técnico para centrarse en cómo … Leer más
Acabo de leer en Diari de Tarragona un interesante artículo de Àurea Rodríguez ( del 4 enero 2026) en el que comenta sobre las perspectivas tecnológicas desde el año 2026 hasta el 2050 y más allá. Interesante lo que plantea Àurea El tema es el futuro tecnológico y da que pensar cómo las innovaciones planeadas … Leer más
ENTREVISTALa Diada 2025 i els seus protagonistes / Susana Cabos
Aquest testimoni és una de les veus que conformen el reportatge «Crònica testimonial de la Diada de les TIC 2025«, que pròximament publicarem.
En el marc de la Diada, la Susana Cabos va moderar una taula centrada en el pensament crític i l’humanisme digital. El debat va girar entorn d’una qüestió fonamental: com afrontar una transformació digital accelerada sense que aquesta ens desconnecti de la nostra essència humana, entenent que la tecnologia ja no és només una eina, sinó un entorn que reconfigura com pensem i ens relacionem.
Durant la sessió, es van aportar diverses perspectives complementàries. La Susana va abordar la importància dels valors i l’ètica com a fonaments imprescindibles de la innovació. Altres ponents van tractar la gestió del talent i la motivació, mentre que en Jaume (ex-CEO d’InfoJobs) va explicar com aterrar aquests conceptes dins les organitzacions i l’Òscar va aportar una visió corporativa centrada l’impacte social.
Les conclusions van destacar que el propòsit i la cultura són el veritable avantatge competitiu. Es va consensuar que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés, ja que la digitalització sense ètica genera desconnexió. En definitiva, la pràctica de l’humanisme digital implica liderar amb propòsit, aplicar l’ètica tecnològica i posar sempre les persones al centre per garantir tant el benestar com la productivitat.
Blanca Espina ·AI Act
En aquesta entrevista, Blanca Espina analitza l’abast i les implicacions de la AI Act, la regulació europea sobre la intel·ligència artificial, i defensa que no s’ha d’entendre únicament com una norma legal, sinó com un canvi estratègic profund en la manera com les organitzacions gestionen les persones.
Espina remarca que la AI Act és un reglament d’aplicació directa a tota la Unió Europea i que el seu focus principal no és la tecnologia en abstracte, sinó la protecció dels drets fonamentals. Per aquest motiu, els departaments de recursos humans esdevenen actors clau, especialment quan utilitzen sistemes d’IA per a la selecció, l’avaluació o la promoció del talent.
La regulació classifica els usos de la intel·ligència artificial segons el nivell de risc. Prohibeix pràctiques que vulnerin la dignitat i la privacitat de les persones i sotmet a requisits estrictes els sistemes d’alt risc, molt habituals en l’àmbit laboral. En aquests casos, la llei exigeix transparència, explicabilitat de les decisions i mitigació activa dels biaixos.
Un altre element central és la supervisió humana: la IA pot donar suport, però la responsabilitat final ha de recaure sempre en una persona competent. Espina subratlla que aquesta responsabilitat és intransferible i correspon a l’empresa usuària.
Lluny de ser una càrrega burocràtica, la AI Act pot esdevenir una palanca de transformació, qualitat i avantatge competitiva, reforçant la confiança, l’equitat i l’atracció de talent.
La intel·ligència artificial afecta més l’ocupació de les dones que la dels homes a Espanya, segons un informe recent que alerta sobre l’exposició desigual per gènere. Els sectors amb més presència femenina, com l’educació, la sanitat i els serveis, són també els més afectats per la transformació tecnològica que impulsa la IA. Segons un estudi … Leer más
ENTREVISTAInnovació, IA i fiscalitat amb Maria Mirabet Vallhonesta
En aquest episodi de «El món és digital», hem entrevistat Maria Mirabet Vallhonesta, enginyera industrial i fundadora d’A2D Innova Consultoria. Experta en innovació i intel·ligència artificial (IA), Maria ha destacat els principals reptes per a les empreses catalanes en adoptar la IA de manera efectiva. No es tracta d’un problema tecnològic, sinó organitzatiu i estratègic: el 95% de les iniciatives fallen per manca d’estratègia transversal, resistències humanes i absència de preparació de dades i processos. Ha proposat un full de ruta amb tres nivells: des de l’ús de copilots generatius (com ChatGPT) per a tasques bàsiques, passant per l’automatització de processos repetitius amb agents, fins a l’orquestració autònoma on la IA actua com un equip que allibera temps per a decisions basades en dades.
També hem explorat els incentius fiscals per a projectes d’R+D+i: deduccions en l’Impost de Societats (fins al 59% de les despeses) i bonificacions del 40% a la Seguretat Social per personal investigador. Moltes empreses els perden per desconeixement o por a inspeccions, però amb certificacions ENAC i informes motivats vinculants, s’obté seguretat jurídica i estalvis significatius. Maria ha compartit casos pràctics, com chatbots documentals que estalvien milers d’euros mensuals i projectes de software qualificats com a innovació tecnològica.
Finalment, com a membre d’EJE&CON i 50a50, ha subratllat el rol clau de les dones en la IA: aporten diversitat, ètica i perspectives inclusives per evitar biaixos i impulsar equips multidisciplinaris. Aquest episodi subratlla que la innovació, amb suport fiscal, no és risc, sinó oportunitat competitiva. Escolta l’àudio complet per a més detalls!
L’IDIBAPS celebra el primer Women Biology and Health Workshop amb gran èxit L’IDIBAPS ha celebrat amb gran èxit el primer Women Biology and Health Workshop, un esdeveniment dedicat a la recerca en salut amb perspectiva de gènere. La jornada, que va tenir lloc a l’auditori Esteve del Centre Esther Koplowitz, va exhaurir totes les places … Leer más
Com es pot trencar la bretxa de gènere en la ciència? La Biennal Ciutat i Ciència, que se celebra a Barcelona, ha posat de relleu la desigualtat de gènere en l\’àmbit científic. Malgrat els avenços en camps com la física quàntica, la bretxa entre homes i dones en la ciència continua sent significativa. Aquest esdeveniment, … Leer más
A Catalunya només un 22 % dels llocs laborals en ciberseguretat són ocupats per dones, malgrat un auge de demanda de professionals, amb més de 50 % d’ofertes sense cobrir a BCN: el sector reclama polítiques actives per fomentar vocacions femenines. Segons un estudi publicat a El Periódico, només el 22 % dels llocs de treball en ciberseguretat a … Leer más
