El programa va entrevistar Sergi Marcen arran del seu article sobre la “revolució silenciosa” que la intel·ligència artificial pot provocar dins l’administració pública. La conversa va girar entorn d’una idea central: no n’hi ha prou amb digitalitzar tràmits ni convertir formularis en pantalles, sinó que cal repensar el model administratiu des d’una mirada humanista.
Marcen va explicar que moltes eines actuals obliguen el funcionari a adaptar-se al programari, generant feines repetitives, desmotivació i pèrdua d’empatia amb la ciutadania. Davant d’això, va defensar l’ús d’assistents cognitius capaços d’interactuar amb els sistemes, recollir dades i alliberar el treballador públic perquè pugui escoltar, acompanyar i resoldre millor les necessitats de les persones.
També va alertar del risc de construir una administració més eficient però més deshumanitzada, dependent de pantalles, algoritmes i grans plataformes privades. Per això va reivindicar la sobirania tecnològica, la protecció de dades i el desenvolupament europeu de solucions pròpies.
El programa es va tancar amb una reflexió ètica clara: la tecnologia no es pot implantar només per fascinació tècnica. Cal valorar-ne l’impacte social, democràtic i humà. Segons Marcen, l’èxit real serà aconseguir una administració més propera, accessible i centrada en la confiança ciutadana.
